DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinōnims  CIT  TERMCAT

ENCĀRREC m.
Acte i efecte d'encarregar; cast. encargo. Sa bubota tenia s'encārrech d'espantar beneyts, Roq. 18. Aquest encārrech me faria ditxosa, Penya Mos. iii, 181. Per especial encārrec del difunt... que posés la dona i el nen sota la meva protecciķ, Pons Com an. 64.
    Fon.: əŋkárək (Barc.); aŋkárek (Val.); əɲсárəс (Palma).
    Etim.: derivat postverbal de encarregar.