Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encabir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCABIR v. tr.
Ficar dins un lloc estret; fer caber; cast. meter. «Voleu fer-me el favor de deixar-me entrar, a veure si m'encabeixo dins el cotxe?»De la nina lo cos dintre la grapa se podia encabir, Verdaguer Jov. 193. A punt estava d'encabir-se tot enutjat en un compartiment dels que menys gent contenia, Oller Pil. Pr. 5.
    Fon.:
əŋkəβí (or.); aŋkaβí (occ.); əŋkiβí (or.).
    Var.
dialectal: enquibir.
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
del llatí vulgar *incapere, mat. sign.