DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCABIR v. tr.
Ficar dins un lloc estret; fer caber; cast. meter. «Voleu fer-me el favor de deixar-me entrar, a veure si m'encabeixo dins el cotxe?»De la nina lo cos dintre la grapa se podia encabir, Verdaguer Jov. 193. A punt estava d'encabir-se tot enutjat en un compartiment dels que menys gent contenia, Oller Pil. Pr. 5.
    Fon.: əŋkəβí (or.); aŋkaβí (occ.); əŋkiβí (or.).
    Var. dialectal: enquibir.
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: del llatí vulgar *incapere, mat. sign.