DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCADENAR v. tr.
|| 1. Lligar i subjectar amb cadena o cadenes; cast. encadenar. Pren los tres caps del drac e encadena'ls en una molt gran cadena, Llull Cont. 356, 26. Estaua encadenat ab dues cadenes, huna deuant, altra derrera, doc. segle XIV (BSAL, x, 53). No son vengut ací per encadenar lo coll de Cerbero, Metge Somni iii. Si hun hom estave en hun carçre pudent e pregon, e ell que fos ben encadenat e que no's pogués moure, Sermons SVF, i, 92. Llavors l'encadenaren a l'ara, Costa Trad. fant. 178. Encadenar un càntir (galleda, etc.): posar-li la cadena per poder poar (Empordà). Armada encadenada: (ant) la disposició d'una armada en què els vaixells anaven units amb cadenes per fer més sòlid l'atac o la resistència. La bocha per la qual en lo port se entra... és tal que... si l'armada del rey Robert... hi vengués..., tota ensemps encadenada sens calar vela ne traure timó de caxa hi poguera esser entrada, Corbatxo 72. Taules encadenades: (ant.) posts posades d'un vaixell a l'altre i unides fortament amb çadenes. Lo rey... féu fer de galera a galera que de la una a l'altra posassen taules encadenades perquè pogués passar molta gent, Tirant, c. 99.
|| 2. Unir algunes coses entre si formant cadena o a manera de cadena; cast. encadenar, engarzar, ensartar. Fil per encadenar rosaris, Tar. preus 72.
|| 3. fig. Subjectar, sotmetre qualcú privant-lo de sa llibertat; cast. encadenar, esclavizar. Que per devorar sos fills | té encadenada l'Església, Verdaguer Idilis.
|| 4. fig. Lligar unes coses amb altres sense solució de continuïtat; cast. ligar, encadenar, eslabonar. Per tal que les qualitats fossen ordonades volgués que enfre elles metexes s'encadenassen e's ligassen, Llull Cont. 33, 8. Tant és la amor encadenada e ligada entre les dites reyals cases que... no's poden defallir, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 574). Les fins dels fets estan encadenades, Auzias March, cxiii. I encadena uns amb altres l'harmonia, Canigó i. a) Cobla encadenada: estrofa en què el primer vers rima amb el tercer, i el segon amb el quart, o sia, de rima alterna. (Cf. Milà Obras, iii, 303; Leys d'Amors, ii, 100). Les cobles són totes encadenades, ab nou bordons en cascuna, Scachs d'amor.
|| 5. Posar les garbes que formen el cim de la garbera (Montuïri). Cf. Rokseth Cult. cér. 128.
    Fon.: əŋkəðəná (or., bal.); aŋkaðená (occ.); eŋkaðenáɾ, eŋkaenáɾ (val.).
    Etim.: del llatí vulgar *incatenare, mat. sign. || 1.