DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENCAIX m.: cast. encaje.
|| 1. Acte i efecte d'encaixar. Ni s'omplia sa pell accentuant amb ses ondulacions l'assentament i encaix de sa figura, Pons Com an., 114.
|| 2. Cavitat dins la qual s'encaixa una cosa. Lo que també se ha de observar al traure-la del canó y tornar-la al encaix de ahont estaue, Moradell Prel. 29. Alçaren sa creu i la feren caure dins s'encaix de pedra, Alcover Cont. 91. a) fig. Lloc o situació on aficar-se; destí, col·locació. «Si jo trobava un encaix a la Sala, que em donàs per viure, me diria bé» (Mall.).
|| 3. En l'ofici de taper, peça de ferro clavada al taulell amb una rosca, que projecta enfora dues grosses dents que sostenen el ganivet amb què s'arrodoneixen els taps de suro (Empordà, La Selva, Gir.). Bat l'estoix ab gran fal·lera | per l'encaix y ensuadó, | y al cimbell de la panera | va cayent el tap rodó, Masifern Coses Amp. 144.
|| 4. El buit del llom d'un llibre, en el qual encaixa la coberta (Barc., Val.).
|| 5. Labor de randes entreteixides amb molts de fils.
    Etim.: derivat postverbal de encaixar.

2. ENCAIX adv. ant.
Quasi, gairebé. Es despularen los vestiments... per so que mils senes empaytament lo poguessen alebear enquax ab la mà de totz l'alebesava, Sants ross. 21.
    Etim.: del llatí vg. in quasi ‘gairebé’.