DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCAIXAR v. tr. o intr.: cast. encajar.
|| 1. tr. Ficar dins caixa o caixes. Els senyors qui tenen lurs diners encaxats per ajustar legudament riquees, Eximenis, XII del Crestià, c. 194 (ap. Arch. Ib. Am. xxiv, 378). La Roseta se m'ha mort, | Deu l'hage ben coronada! | Quan l'anireu a encaxar | ... | la caritat me fareu | de destapar-li la cara, Collell Flor. 160. «Hem d'encaixar aqueixa roba» (Eiv.). «Les figues seques han d'encaixar-se».
|| 2. a) tr. Fer entrar una cosa ajustadament dins una altra. Ordena que de nou se fasse dit vehicle (=vericle) y estiga encaxat com en altres custòdies està, doc. a. 1595 (Hist. Sóller, ii, 826). Cap de fusta fet en ganxo per encaixar-se dins de altre fusta, Lacavalleria Gazoph. Encaixà lo mellor que pogué els ossos sobre aquell matalaç bonyegut, Víct. Cat., Ombr. 73. Encaixar un full dins un altre: (entre enquadernadors) col·locar un full dins l'altre de manera que tinguin un mateix llom.—b) intr. Ficar-se o estar ficada ajustadament una cosa dins una altra. «Aquesta peça no encaixa bé». Prop d'on Cadí amb lo Cadinell encaixa | s'alça el doble turó de Pedraforca, Canigó iv.
|| 3. intr. o absol. Estrènyer la mà d'un altre agafant-la amb la pròpia, en senyal d'amistat o de salutació (or., occ.). Encaixen los fadrins amb les donzelles, Canigó i. Si's saluden, és d'un tros lluny, y no encaxen, Picó Engl. 58. La seva finestra, tan aprop de son balcó, que gayrebé podian encaixar-hi, Pons Auca 34.
|| 4. intr. Agradar, interessar plaentment; ajustar-se al gust. «Aquest al·lot nostro no va de llibres ni estudiar; jugar i córrer, això sí que li encaixa» (Men.).
|| 5. intr. Esser oportú; venir al cas. «Sempre dius coses que no encaixen».
|| 6. tr., fig. Aficar en la conversa, discussió, parlament, etc., alguna frase o concepte oportú o importú. «Vaig encaixar en el meu discurs unes quantes indirectes contra el Govern».
|| 7. tr. Donar, aplicar a qualcú; encarregar. «Han vist que era dòcil i li han encaixat totes les feines feixugues de la casa». Especialment: a) Aplicar càstig, insults, paraules ofensives, cops; pegar (val.). «Li vaig encaixar un calbot» (Maestr.). «M'ha encaixat un pessic que m'ha fet veure les estreles» (Val.). «Encaixa-li una cantalada a eixe gos!» (Maestr., Cast.). «Encaixar-li-ho a u en los nassos» (o «en los morros», «en los bigots»); tirar-l'hi en cara, dir-li-ho a la cara (val.). Yo no sufrixch puces...; no em vagen tocant la guitarreta, perquè en sé encaixar de bones, Rond. de R. Val. 67. El Notariet... perquè els pardals se li'm bolaren de la gàbia... què truch y retruchs no encaixava el pobret home!, ibid. 79. Per esta mort mereixia | lo més rigurós castich; | ... | del talió molt bé es podia | la pena també encaixar-li, Ros Rom. 180.
    Fon.: əŋkəʃá (pir-or., or., bal.); əŋkəјʃá (Tarr.); aŋkaʃá, aŋkaјʃá (occ.); eŋkaʃáɾ, eŋkaјʃáɾ (val.).
    Etim.: derivat de caixa.