Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encaminar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCAMINAR v. tr.: cast. encaminar.
|| 1. Dirigir per un camí o vers un lloc determinat. Menys trobe la senda que dret m'encamine, Viudes donz. 12. Ja haveu vist com lo seu cant | fins a mi us ha encaminades, Ferrà Com. Poes. 30. a) refl. Lo exèrcit se encaminava a la frontera del enemich, Lacavalleria Gazoph. Vaig encaminar-me vers on era el jove, Pons Auca 174.
|| 2. fig. Dirigir cap a un fi. Jo sé ahont s'encamina lo vostre rahonament, Lacavalleria Gazoph. No anava gens mal encaminat, Roq. 32. Ha firmada una circular encaminada an es mateix objecte, Ignor. 29. Especialment: a) Dirigir qualcú en l'aspecte moral o religiós. Pera que la encaminàs en la santa fe catòlica, doc. a. 1610 (Archivo, iii, 238).
    Fon.:
əŋkəminá (Barcelona); eŋkamináɾ (Val.); əɲсəminá (Palma).
    Etim.:
derivat de camí.