Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  1. encantament
veure  2. encantament
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENCANTAMENT m.
|| 1. Encantació; acte d'encantar o fetillar; cast. encantamiento, encanto. Per encantament fan parlar los arbres, Llull Blanq. 88. Qui ab verí o ab metzines o per altres encantaments ociu ne mata a altre, Cost. Tort. IX, xxiv, 4. Un jove... és estat per encantaments de la fada Morgana per molt temps pres, detengut e aturat, doc. a. 1394 (arx. mun. d'Igualada). Par que acusin maravelles | d'encantaments y temor, Costa Trad. fant. 61. Per art d'encantament: amb la força de l'encantació. «S'ha perdut per art d'encantament», o «No es troba ni per art d'encantament»: es diu d'una cosa que s'ha perdut i no hi ha manera de trobar-la (Empordà).
|| 2. Cosa encantada; meravella produïda per encantació; cast. encantamiento. Llegia històries d'encantaments, Rosselló Many. 226. Especialment: a) Tresor que es suposa amagat i que, per trobar-lo, cal fer certes coses màgiques, i si no es fan bé, no es troba mai tal tresor; i si el troben, el tresor es torna caragols buits, o carbons, o esclovelles de nous (Eiv.).
|| 3. Cosa que encanta, que produeix un plaer intens i eleva els sentits o l'esperit; cast. encanto. Aquell encantament de cap al tard, Maragall Enllà 24. Cerca un glop de poesia, encantament que no 's veu, Salvà Poes. 70.
|| 4. Qualitat d'encantat; immobilitat o ensensament produït per un plaer intens, per una cosa meravellosa o emocionant; cast. encantamiento, atontamiento.
    Fon.:
əŋkəntəmén (or.); aŋkantamén (occ.); aŋkantamént (val.); əŋkəntəmént (mall., men.).
    Etim.:
derivat de encantar, art. 1.

2. ENCANTAMENT m.
Encant, venda al més dient. Una caxa vella hon stan los encantaments y scriptures de la casa, doc. a. 1497 (BSAL, vii, 448).
    Etim.:
derivar de encantar, art. 2.