Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encantat
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCANTAT, -ADA adj.
|| 1. Subjecte a obra de màgia o de poders ocults; cast. encantado. Tots e qualseuol tresors amagats e encantats, doc. a. 1385 (BSAL, x, 288). Aquella illa era encantada e deguna cosa no y podia profitar, Tirant, c. 395. Talment una ciutat encantada, Verdaguer Exc. 20. Era veu de dona d'aygua | encantada dins la font?, Orlandis Poes. 4. Especialment: a) m. i f. Persona sotmesa a poders ocults, privada de llibertat per obra de màgia. Apar una encantada que sanglota, Canigó ix. Una cova que hi ha a l'esquerra del camí, niu d'encantades, segons la veu del poble, Verdaguer Exc. 27.
|| 2. Corprès de gran plaer, d'emoció agradosa; cast. encantado. «Encantat de conèixer-vos»: fórmula usual moderna de salutació.
|| 3. Privat de moviment, d'activitat, per l'emoció excessiva que produeix una cosa meravellosa o impressionant; cast. absorto, embelesado, embobado. Aquells gentils hòmens hauien interrogat a Curial, emperò ell no responia, ans staua com encantat, Curial, iii, 40. El bon Jesus caminà sobre el mar..., la visió anà ràpida a l'encontre | dels encantats deixebles en la barca, Maragall Enllà 8.
|| 4. Badoc, curt d'enteniment (Cerdanya, Empordà, Penedès, Camp de Tarr.); cast. alelado, bobo, tonto. «L'Antoni és un encantat».
|| 5. fig. Aturat, que no fa el seu camí normal; cast. parado, detenido. Los affers encantats de la dita universitat, doc. a. 1380 (Mem. Ac. B. L., iv, 462). A sa sortida des golf hem estat encantats més d'una hora i mitja; es vent que ara portem ve de proa, Ruyra Pinya, ii, 25.
    Fon.:
əŋkəntát (or., bal.); aŋkantát (occ., val.).
    Intens.:
encantadet, -eta; encantadot, -ota; encantadíssim, -íssima.