DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCAPARRAR v. tr.
|| 1. Fer mal de cap; cast. cargar la cabeza. «El carbó mal encès encaparra» (St. Julià de Vilatorta, ap. Aguiló Dicc.).
|| 2. Fer mal de cap a força de parlar o de fer veure coses que preocupen; cast. marear. Les vehines... fent com si s'interessessin molt per la nova, l'encaparravan dient-li que no's fiés de l'estudiant, Vilanova Obres, iv, 37. La massa lletra no fa més que encaparrar al jovent, Víct. Cat., Ombr. 52.
|| 3. refl. Capficar-se, preocupar-se molt; cast. preocuparse. «No us hi encaparreu, que no serà res!»La Rossa... abocant-se al treball y encaparrant-se ab la feyna, tractà de reaccionar-se, Pons Auca 79. Per ell tant se valia; no volia pas encaparrar-se abans d'ora, Víct. Cat., Ombr. 59.
    Fon.: əŋkəpərá (or.); aŋkapará (occ.).
    Etim.: derivat intensiu de cap.