DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCAPUTXAR v. tr.
|| 1. Posar la caputxa; cast. encapuchar. Vicent i el seu cosí van a abillar-se; sols els manca posar els braços per les mànegues, després d'haver-se encaputxat, Bol. Dim. 21. Un ubatet que planyien | unes dones endolades i uns hòmens encaputxats, Macabich Dial. 17.
|| 2. fig. Encapotar, cobrir de núvols; cast. encapotar. Los turons gegantosos que, encaputxats de núvols, s'encalcen d'un a un, Atlàntida vi. Montanyes blaves, el front vos encapujaven [sic] los borrellets dels niguls, Llorente Versos, i, 89.
    Refr.
—«Febrer encaputxat, bona collita de blat» (Alt Urgell).
    Fon.: əŋkəpuʧá (or., bal.); aŋkapuʧá (occ.); aŋkapuʧáɾ (val.).
    Sinòn.: encapullar, encaperonar, encaperutxar.
    Etim.: derivat de caputxa.