DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARAR v. tr.
|| 1. Posar amb la cara girada a una altra persona o cosa; cast. encarar. Especialment: a) Posar dues persones cara per cara, i fer-les parlar per aclarir la veritat d'un fet; cast. encarar, carear. «En Pau m'explicava el cas d'una manera i l'Anton d'una altra; per això els vaig encarar, per veure si en podia treure l'entrellat».—b) refl. Girar-se de cara a un, per parlar-li, i especialment en forma agressiva o poc amistosa; cast. encararse. Gran polissona! dich, encarant-me amb na Teresa, Roq. 22. Revenxinant-s'hi a la poca estona per encarar-se amb la seva tia, Pons Com an., 33. Lo duc de Cardona s'hi encara y es té ab lo duc de Alburquerque exes paraules, Picó Engl. 60.—c) Posar dues peces iguals una damunt l'altra, o doblegar una peça exactament fent coincidir les dues parts una damunt l'altra. Encarar un dibuix: doblegar el paper d'un dibuix de manera que es besin i coincideixin els límits oposats de cada doblec, per comprovar la perfecta continuitat del dibuix, especialment en la indústria tèxtil. Encarar roba: sobreposar les dues peces d'un vestit, o doblegar una peça de roba, per tallar o cosir una de les parts exactament a les mides de l'altra.
|| 2. Dirigir a la cara o a la part anterior d'una persona o cosa; cast. encarar, apuntar. Los que estaran a la mà esquerra, han de tenir encaradas las bocas dels mosquets, Moradell Prel. 12. El guarda vell li encarà l'arma, Víct. Cat., Ombr. 41. Se va topar am l'Andreuet que li encarava el fanal, Massó Croq. 75. Tenia una manera d'encarar-li els ulls, que li despertava el remordiment, ibid. 157. Encarar-se una arma de foc: posar-se-la ran de la cara per apuntar. El jay... esclafint de rabior s'encara l'escopeta y engega el tir, Galmés Flor 16.
|| 3. fig. Infondre una idea forta o desig insistent;—refl., Agafar una idea forta o desig insistent (Mallorca); cast. empeñarse. «Ses nines s'han encarat que no volen anar a escola». Ja que tan encarats hi estan, Ignor. 15. Sa mare encarada a fer-la feliç per força, hava ideat aquell matrimoni en una aberració d'amor, Salvador Galmés (Catalana, ix, 185).
|| 4. fig. Hipotecar; garantir amb béns immobles (occ., val.); cast. garantizar, hipotecar. «Us deixaré les mil lliures mentres me les encareu amb la vinya».
|| 5. refl. Prometre's en matrimoni (Escrig-Ll. Dicc.); cast. desposarse.
    Fon.: əŋkəɾá (pir-or., or., bal.); aŋkaɾá (occ., Maestr.); aŋkaɾáɾ, eŋkaɾáɾ (val.); əɲсəɾá (Palma, Manacor, Pollença).
    Etim.: derivat de cara.