DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARCARAR v. tr.
Privar de flexibilitat; posar rígid; cast. envarar. «El reuma me fa anar encarcarat». «El senyor va tot encarcarat amb l'uniforme». Sos membres palpa, cap li fa mal ni s'encarcara, Joaquim Ruyra (Jocs Fl. 1895, pàg. 116). Més encarcarat que un ciri, Pons Auca 68. Les frontisses encarcarades i rústegues craquejaven amb un castanyoleig, Ruyra Parada 20.
    Fon.: əŋkəɾkəɾá (or.); aŋkaɾkaɾá (occ.).
    Var. ort.: encarquerar (Víct. Cat., Ombr. 12).