DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARCERAR v. tr. ant.
Posar dins la presó; cast. encarcelar. Veem que'l rossinyol, ja sia que sia encarcerat e pres en la gàbia..., no's lexa de cantar, Llull Cont. 109, 19. Aquell sanct hom fo pres, batut e encarçerat, Llull Felix, pt. vii, c. 4. Si confrares o confraresses seran malalts o encarcerats o molt freturosos de béns, doc. a. 1381 (Col. Bof. xl, 220). Que'l dit frare Johan encontinent prenats e'l façats encarcerar, doc. a. 1405 (Catalana, vi, 191). Encarcerar lo peccador en lo foc infernal, no seria matar aquell?, Oliver Exc. 84.
    Fon.: əŋkəɾsəɾá (Barc., només usat literàriament).
    Etim.: del llatí incarcerare, mat. sign.