Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encarir
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARIR v. tr.
|| 1. Fer més car; apujar de preu; cast. encarecer. Lo regater... compra en gros per sperança de encarir la terra, Eximenis XII Crestià, c. 391. Lo qui encarex les vitualles com són forments, ordis... és lo comprar-les algunes persones... per embotigar, doc. a. 1578 (Hist. Sóller, i, 939). Les llanes se encareixen cada dia, Lacavalleria Gazoph. És molt justa cosa que lo bé que produeix la terra de dits principat y comtats... no sie encarit per estrangers en lur dany, Const. Cat. 305. a) refl. Tornar car; sofrir puja de preu; cast. encarecerse. «Les patates se són encarides molt». Tot s'havia encarit un cent per cent, Puig Servitud 172.
|| 2. Declarar gran o important; fer més gran, exagerar; cast. encarecer. On més hom vos dóna, la vostra larguea més dóna a hom e més encarex hom e més multiplica a hom glòria e benedicció, Llull Cont. 80, 13. Lo qual passatge de Borriana ací féu lo dit senyor contra consell de molts encarints-li lo perill, doc. segle XIV (Arch. Ib. Am., 1921, pàg. 312). E lo bisbe, per més encarir-ho e perquè tots ho hoyssen..., giraua's de llà e de çà, Villena Vita Chr., c. 161. ¿Per què vull ab larguea de paraules encarir lo crim de tant sobreabundant legea?, Corella Obres 123. Los hòmens... amant a ssy, lo mal d'altr' encarexen, Auzias March, civ. Li encaria sa bondat, sa finor y baratura, Pons Auca 252.
|| 3. Entre basters, reunir dues cordes en una, desfent una punta de cada una i entreteixint després els caps de les dues en un sol teixit (Barc.).
    Fon.:
əŋkəɾí (or., bal.); aŋkaɾí (occ.); aŋkaɾíɾ, eŋkaɾíɾ (val.); əɲсəɾí (Palma, Manacor, Pollença).
    Conjug.:
segons el model partir.
    Etim.:
derivat de car.