Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encarranquinar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARRANQUINAR v. tr.
|| 1. Carregar de cosa voluminosa, embarassadora (Olot, Empordà, Barc.); cast. cargar. «Quan vaig de viatge, res m'empipa més que anar encarranquinat amb molt d'equipatge». Entrà el mosso al menjador, encarranquinat ab el peix, Pons Auca 145.
|| 2. Encarregar de fer o portar cosa que molesta (Empordà). «Ja t'han ben encarranquinat!»«M'han encarranquinat!»«M'han encarranquinat la mar de coses, que no sé com en sortiré!»«Es va casar amb una pobra minyona i s'ha hagut d'encarranquinar de tots els seus».
|| 3. refl. Encallar-se, quedar privat d'avançar per un obstacle (Camp de Tarr.); cast. atascarse. «Aqueix malot s'encarranquina».
|| 4. refl. Engrescar-se; aplicar-se fortament a una cosa (Penedès). «Es va encarranquinar amb el joc i va perdre les orelles».
|| 5. refl. Entossudir-se, agafar una idea fixa (Montblanc); cast. empeñarse, emperrarse.
|| 6. refl. Fer-se crònic o vell (un mal, un defecte, la brutícia, etc.) (Camp de Tarr.); cast. encarnarse. «Teniu la brutícia tan encarranquinada que no hi ha manera de treure-la».
    Fon.:
əŋkərəŋkiná (or.).