DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARREGAR v. tr.
|| 1. ant. Posar en obligació. Som nos encarregats e ubligats a honrar e a amar vos, Llull Cont. 7, 11. Caritat e esperança... encarreguen Déu a perdonar, Llull Blanq. 31. Especialment: a) Carregar la consciència; fer contreure culpa. Los senyors del món..., los mesquins qui axí 'ls enganen e'ls donen a entendre hu per altre, ne romanen encarregats e'n portaran pena en l'altre món, Muntaner Cròn., c. 72. Et diffenesquen segons lus parrà, encarregant sobre açò lurs consciències, doc. a. 1390 (Col. Bof. viii, 329).—b) Carregar de coses gravoses (deutes, plets, etc.). Lo qual [priorat] ha trobat pobre e mal endreçat e encarregat de molts e diverses pleyts, doc. a. 1398 (Miret Templers 457). Com la vila de Martorell e baronia de Castellví... sien molt encarregats e vexats de molts deutes, doc. a. 1403 (Anuari IEC, v, 534).
|| 2. Confiar a qualcú la cura o l'execució d'una cosa, de la qual assumeix ell la responsabilitat; cast. encargar. a) Amb el nom de persona com a complement indirecte; i el nom de la cosa a fer o curar, com a complement directe. Us pregam manam et encarregam axí estretament com podem, que entenats en la guarda de aquexa vila, doc. a. 1408 (Bofarull Mar. 83). Encarregant al reverend rector ho fasse guardar, doc. a. 1620 (Hist. Sóller, ii, 856). Ell me ha encarregat de saludar-vos, Lacavalleria Gazoph. A un frare li encarregaren es sermó de la Mare de Déu de la Neu, Ignor. 26. Les monjes los encarregaren una visita per les monjes de Sant Geroni, Penya Mos. iii, 222. L'endemà nos cridaren de bon matí, ferm que ho havíem encarregat, Rosselló Many. 56. Encarregà a la minyona que em cridés a les cinc, Ruyra Parada 15.—b) Modernament, també amb el nom de persona com a complement directe; i el nom de la cosa que s'ha de fer, o de què cal tenir esment, com a complement secundari del verb. «El vam encarregar d'avisar els companys».
|| 3. refl. Prendre al seu càrrec; assumir la cura d'una cosa, d'executar una acció; cast. encargarse. Te'n encarregas tu, Layeta, Vilanova Obres, xi, 115. S'encarrega de sa feyna es qui manco forsa té, Roq. 21.
|| 4. especialment, Demanar a qualcú que faci o enviï un objecte propi de la seva indústria o comerç; cast. encargar. Donava feyna a tots els menestrals del poble y los encarregava les millors pesses, mostres y obres del seu ofici, Penya Mos. iii, 26. Sa sastreria ahont sol encarregar sa roba es meu atlot, Roq. 29. Un senyor li encarrega dues americanes, Ignor. 54.
|| 5. ant. Encarnar, prendre força una malaltia. Curau-lo tantost, si no, si li dexau encarreguar lo dit mal al ocell, quant lo voldreu curar no sereu a temps, Anim. caçar 33.
    Fon.: əŋkərəɣá (pir-or., or., bal.); aŋkareɣá (occ.); eŋkareɣáɾ (val.); əɲсərəʝá (Palma, Manacor).
    Etim.: prefixació de carregar amb en-, o bé procedent ja d'una forma llatina vulgar *incarricare, mat. sign.