DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARRILAR v. tr.
|| 1. Posar dins un carril o vehicle que va per camí de ferro (Mall.). Catorze carrils hi veitx | qu' esperen un passatjer; | m'en hi vaitx; ja encarrilat | me trob; però el carriler | dins la taverna és entrat, Penya Poes. 155.
|| 2. Posar o dirigir pel camí vertader; cast. encarrilar. Després d'haver encarrilat an aquest per lo camí, Genís Julita 77.
|| 3. fig. Fer anar avant, fer prosperar; cast. encarrilar. Tot anava corrent, encarrilat, de bo y mellor, Pons Auca 159.
    Fon.: əŋkərilá (or., bal.); aŋkarilá (occ.); eŋkariláɾ (val.).
    Etim.: derivat de carril.