DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARTAR v. tr.
|| 1. ant. Fer sabedor per carta. Ans de seguir-s'i altres inconvenients, lo que sta molt aparellat, volem-vos-ne encartar per ço que lo càrrech sia vostre e no nostre, doc. a. 1472 (arx. mun. d'Igualada).
|| 2. Posar en carta o escriptura legal; cast. escriturar, encartar. Quin dret vol lo rey de nós que li façam ni li fermem? De ço, dix lo bisbe, que li hauets feyt, e él seguir-uos-ha ço que és encartat entre vós e ell, Jaume I, Cròn. 404. Especialment: a) Posar en l'escriptura dotal; prendre acta dels mobles i altres béns que la dona aporta en dot al matrimoni. Sabent que no | ha ben pagat | dot encartat | sens conciència | obté sentència | de pagament, Spill 6903.—b) Contractar per a marit o muller. Dona Maria de Sicília néta nostra, a la qual lo dit Artal havia encartat marit lo comte de Virtut, Pere IV, Cròn. 393. Veli-aquí un diamant del dia que 'ns encartàrem, cançó pop. (ap. Milà Rom. 154). Sinó tres fillas que tinch, | totas tres són encartadas, cançó pop. (ap. Pelay Briz Cans. iv, 24).—c) Empadronar; inscriure en una llista de membres d'un ofici, gremi, etc. Hajau estat bé y legítimament quatre anys complits encartat ab mestre picapedrer, doc. a. 1674 (BSAL, xxi, 316). Qualsevol qui es voldrà encartar en dit offici, doc. a. 1705 (BSAL, ix, 10).
|| 3. Incloure entre els acusats en un procés; cast. encartar. Haiam provehit e ordonat esser procehit e encartat rigurosament contra los dits cismàtichs, doc. a. 1423 (Puig Pedro de Luna, 608).
|| 4. Condemnar en rebel·lia un reu després de cridar-lo amb pregons; cast. encartar.
|| 5. refl. En certs jocs de cartes, tenir els dos que van de companys les cartes del mateix coll, de manera que no poden descartar-se de les que els perjudiquen; cast. encartarse.
|| 6. intr. Armar conversa llarga (Empordà). «Heu ben encartat! Poc us recordàveu de l'hora que era!» (Llofriu). «Aquells han ben encartat; ja en tenen per estona!»
    Fon.: əŋkəɾtá (or., bal.); aŋkaɾtá (occ.); eŋkaɾtáɾ (val.); əɲсəɾtá (Palma, Manacor).
    Etim.: derivat de carta.