DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCARTONAR v. tr.
|| 1. Cobrir o mesclar amb cartó; cast. encartonar. «Hem d'encartonar el llibre»: hem de relligar-lo amb cartó. D'embolicar-li las joyas ab paper fi, estotxant-las o encartronant-las, segons els encàrrechs, Pons Auca 42.
|| 2. Posar sec i dur com a cartó; cast. acartonar. En Jepet... tenia la cara y les mans encartronades y plenes de crètues, Víct. Cat., Film (Catalana, i, 13).
|| 3. refl. Entorpir-se, perdre la flexibilitat un membre o nervi (Mall.); cast. enturmirse, entumecerse.
|| 4. refl. Aturar-se un vell d'envellir visiblement, com si quedés estacionat en l'edat (Tortosa, Val.); cast. acartonarse.
    Fon.: əŋkəɾtuŋá, əŋkəɾtɾuná (Barc.); eŋkaɾtonáɾ (Val.); əɲсəɾtoná (Palma).
    Etim.: derivat de cartó.