DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCAST m.
Cavitat on ha d'encastar-se una cosa; cast. engaste. Havets començat obrar l'encast on devem metre lo cap de sen Martí, doc. a. 1405 (Rubió Docs. cult. ii, 379.). Una creu patita de fust hont se diu que ha dins hun encast del fust de la vera creu, doc. a. 1460 (Est. Univ. vii, 385). Un gros diamant... l'encast del qual està al mig d'una flor esmaltada de blanc, Inv. Anfós V, 167. Un anell de or ab un encast de robí, doc. a. 1518 (Miret Templers 577). Un anell de or ab encast de oricorn, doc. a. 1523 (Alòs Inv. 46).
    Etim.: derivat postverbal de encastar.