Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encastar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCASTAR v. tr.
|| 1. Fixar una cosa a una altra fent-la entrar en part dins un buit o cavitat que aquesta té; cast. engastar. Aqest leó... Jhesucrist donà-li ab los III dits el front, e enquestà'l en la paret, e'l leó tornà rocha, Treps Rom. 82. Especialment: a) Es diu de pedres precioses, peces d'ornamentació, relíquies i altres coses valuoses. Era molt ricament encastat en or ab pedres precioses, Muntaner Cròn., c. 234. Una taula de jaspi encastada en argent, doc. a. 1381 (Anal. Sacra, xiv, 152). El braç de sant Johan babtista encastat en aur e en argent, Treps Rom. 83. Curial legí la letra... plegà-la en un plech molt estret e... feta-la encastar en un leó d'or ab moltes pedres precioses, Curial, i, 23. Que alcun no gos encastar ne fer encastar alguna pera de vidre, doc. a. 1570 (BSAL, iv, 56). Se podria encastar com una perla, Canigó x. (En sentit fig.:) Vergonya és l'or on Bellea s'encasta, Scachs d'amor.—b) Es diu de coses fixades amb morter o cosa anàloga, a la paret, a la teulada, etc. Un bugader de terra encastat a la paret, Inv. Pellisso. Que hom no puxa encastar en paret mitgera canons, Pragm. Cat. 94. Llicència de poder tenir posada y encastada una graella de ferro a la paret, Rúbr. Bruniquer, v, 176. May m'havia semblat tan gran aquella renglera de setials encastats a la paret, Genís Julita 93.
|| 2. per ext., Adherir amb substància aglutinant (or., occ.); cast. pegar. «La pols està tan encastada als mobles, que costarà de netejar-los». «Encasteu-me aquest paper amb pastetes». El carreter... de clatell al sol i amb les anques encastades al revers de la taula, Víct. Cat., Ombr. 69. La cara encastada als vidres, Pous Empord. 37. La Rosa... li va encastar el paper a les galtes, d'una bofetada, Girbal Pere Llarch 210.
    Fon.:
əŋkəstá (Barc.); eŋkastáɾ (Val.); əɲсəstá (Palma).
    Var. form.:
engastar, encastrar.
    Etim.:
del llatí incastrare ‘ficar violentament’.