Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encastellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCASTELLAR v. tr.
I. || 1. Posar dins un castell; cast. encastillar, encerrar. No innovàs res sa Majestat en lo fet del Príncep per quant se diu certament que ell lo portava encastellar a Morella, doc. a. 1461 (Col. Bof. xiv, 156).
|| 2. refl., fig. Recloure's en una vida solitària; per ext., obstinar-se, fer-se fort en una idea; cast. empeñarse, encastillarse.
|| 3. refl. fig. Ficar-se insistentment dins el cap (una idea, opinió, etc.). Idees i coses estravagants se li encastellaven en el cervell, Massó Croq. 50.
II. || 1. Posar moltes coses una damunt l'altra formant una pila o com un castell; cast. apilar. El pastor acabava d'encastellar tres o quatre garrigues sobre la flameta naixent, Víct., Cat., Ombr. 218. Especialment: a) Apilar la fusta per assecar-la (Baix Empordà).—b) Apilar els maons, en l'ofici de rajoler (Barc.).
|| 2. refl. Pujar a un cingle o altre lloc alterós; cast. encaramarse, encumbrarse. Dins natural ciclòpich ja s'era encastellada | aquella gent, y des de s'altura defensada..., Costa Trad. 190.
    Fon.:
əŋkəstəʎá (or., bal.); aŋkasteʎá (occ.); eŋkasteʎáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de castell.