Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encativar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCATIVAR v. tr.: cast. cautivar.
|| 1. Posar en captivitat; fer captiu. «Sa meva amor se'n va enfora | amb una barca per mar; | jo voldria tornar mora | per poder-lo encativar» (cançó pop. Men.). Es ligada e presa e encativada la potència racional a fer bé, Llull Cont. 44, 27. No volria la mia libertat encativar en poder de una donzella estranya, Tirant, c. 156. Puys scientment | se encativa, | com a cativa | se deu tenir, Spill 1221. Los infaels... de continu encativen hi prenen tanta gent crestiana que és la major compassió del món, doc. a. 1527 (BSAL, vii, 430). No canta per ses branques l'aucell que encativam, Costa Poes. 44.
|| 2. fig. Sotmetre la voluntat d'algú amb la força atractiva de l'amor, de la bellesa, etc. «Jo amb aquest guiterronet | vaig encativar sa dona; | mirau-lo que encara sona, | que va de vivarronet!» (cançó pop. Mall.). Qui és aquell qui tan altament haja encativat mon cor, Tirant, c. 219. Té una gran veu per encativar ets espectadors, Ignor. 48.
|| 3. fig. Molestar, amoinar. «No m'encativis» (Penedès).
    Fon.:
əŋkətiβá (Barc.); əŋkətivá (bal.).
    Var. form. i sinòn.:
captivar, cativar.