DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCAUAR v. tr.
|| 1. Ficar dins un cau; cast. amadrigar, encovar. Serpent enganosa... se allenega e s'encaua dins les entramenes del cor, Oliver Exc. 22. Menjau lo conill que vós encauau, Proc. olives 1319. Y aprés d'auer fet encauar | posí sendera, Somni J. Joan 90. Els goços ja trovan dos rastres... perseguint a altres tants conills que varen lograr encauar-se, J. Saderra (Catalana, i, 458). Els lladrits del gos li van demostrar que este havia encauat una peça, Martínez Folkl. i, 47.
|| 2. refl., fig. Tancar-se, amagar-se dins un lloc reclòs; cast. encerrarse, esconderse. Estant en tals contrauersies | vingué'l marit | don fon forçat dauall lo lit | yo m'encauàs, Somni J. Joan 139. Era ben trist haver-se d'encauar dintre d'una aula reclosa, Ruyra Pinya, i, 17.
    Fon.: əŋkəwá (or., bal.); aŋkaβá (occ.); eŋkawáɾ (val.); əŋkəvá (mall.).
    Etim.: derivat de cau.