DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENCAUSAR v. tr.
Formar causa contra algú; procedir judicialment contra ell; cast. encausar.
    Fon.: əŋkəwzá (Barc.); eŋkawsáɾ (Val.); əɲсəwzá (Palma).
    Etim.: format damunt causa.

2. ENCAUSAR v., grafia ant.,
per encalçar. Per el qui tam fort encauza eretgia, doc. a. 1250 (Pujol Doc.). E'ls animals inracionals nos fan encausar e auciure, Llull Cont. 156.