Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavant  cerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encavallada
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCAVALLADA f.
Bastida feta amb posts, pals o altres peces inclinades i combinades amb altres d'horitzontals o verticals; cast. armadura. Especialment: a) Conjunt de bigues combinades formant un triangle, que serveix de sosteniment a la teulada de dos vessants. En Concell de Cent se tracta de fer adobar una part de la encavallada és sobre la bòveda de la estància del Banch per estar en imminent perill, Rúbr. Bruniquer, v, 93. Anavan a montar les grans encavallades per la coberta, Collell Fadrin. 128.—b) Conjunt de fustes combinades damunt el sitial del molí per sostenir la tremuja i el cadellet (Ferreries).—c) Bastida feta de socs posats un dret i un altre de través a tot el volt de la pila de carbó perquè la terra no s'escorri, quan la pila és molt grossa (Muntanyes de les Gavarres).—d) Sistema de defensa fet a les vores d'un torrent o riera amb bigues o troncs de fusta, a vegades aprofitant arbres crescuts a la vorera i procurant que en caure no quedin completament tallats (Cost. Cat. ii, 86).
    Fon.:
əŋkəβəʎáðə (pir-or., or.); əŋkəvəʎáðə (men.).
    Etim.:
derivat de cavall.