DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENCEBAR v. tr.
|| 1. Engreixar un animal; donar-li menjar (or., occ., val.); cast. cebar. Especialment: a) Atreure els aucells oferint-los menjar i aigua en un lloc determinat perquè prenguin gust d'anar-hi i es deixin caçar. Encebar-se els animals: prendre afecció d'anar a menjar o beure a un lloc determinat.
|| 2. Posar gust o tast d'una cosa. No haver-n'hi (d'una cosa) per dents encebar: haver-n'hi molt poc, una quantitat insignificant. a) refl. Prendre gust excessiu, adquirir afecció desmesurada a menjar o altra cosa. La persona que no té cordura y s'enceba menjant, Emili Vilanova (Ilustr. Cat., 1905, 330).
|| 3. Posar a una arma de foc l'enceb; cast. cebar.
|| 4. Tirar una mica d'aigua al cos d'una bomba per la part de dalt abans de començar a bombar, perquè fent el buit comenci la vàlvula a funcionar (Barc.); cast. cebar.
|| 5. refl. Humitejar-se les mans amb saliva per agafar millor el mànec d'una eina, estirar una cosa, etc. (Aladern Dicc.).
|| 6. ant. Passador encebat. La ballesta té lo arch tort e lo arbrer dret e corda tibant... e si haveu estes tres coses metets-hi lo virató, e darà gran colp al diable, ab aquests passadós encebats e encuxats, Quar. 1413, pàg. 131.
    Fon.: ənsəβá (or.); anseβá (occ.); enseβáɾ (val.).
    Etim.: del llatí cĭbare, ‘alimentar’, prefixat amb en-.