Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encegar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCEGAR v. tr.
|| 1. Fer perdre momentàniament la potència visiva; cast. cegar. Home encegat aorbat qui va per los deserts en tenebres, Llull Cont. 139, 6. Lo meu ull és stat torbat... e ha'm enceguat que no pusc veure lo sol, Oliver Exc. 73. Lo fort Sansó | ne fon ligat | orb, encegat | ab lo cap ras, Spill 7933. a) refl. Perdre la potència visiva; tornar cec; cast. cegar. Los vius conserva | de mal preserva | e per ells prega, | al qui s'encega | los ulls li obre. Spill 12058.
|| 2. Ofuscar, privar de la raó a conseqüència d'un sentiment o passió; cast. ofuscar, obcecar, cegar. De dons e de serveys qui los ulls dels jutges ençeguen. Ordin. Palat. 189. Lo avar és encegat per avarícia, Genebreda Cons. 220. Preveure si voler e affecció desordonats no la agués encegada, doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 572). La malícia que tenien, que'ls encegava, Quar. 1413, pàg. 62. Ab presents les gents enceguen los capellans, Coll. dames 326. Especialment: a) Enfurir, irar fins a fer perdre el discerniment (Mall., Men.). refl., Irar-se molt, fins a perdre el bon seny (Men.).
|| 3. fig. Tapar foradets, especialment els de les teles que en el molí serveixen per a cendre la farina (Tortosa); cast. cegar.
    Fon.:
ənsəɣá (pir-or., or., bal.); anseɣá (occ.); enseɣáɾ (val.).
    Var. ort.
ant.: abcegar.
    Etim.:
del llatí obcaecare, mat. sign., amb canvi de prefix.