DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCENDRE v. tr.: cast. encender.
|| 1. Fer cremar; comunicar el foc (a una cosa perquè faci claror, o calentor, o per destruir-la). Dixeren-nos que farien encendre una lanterna, Jaume I, Cròn. 92. Per qual natura la candela encesa encén altra candela sens diminució de la sua lum?, Llull Felix, pt. iv, c. 2. Cascuna dona e donzella portarà un ciri en la mà, lo qual encendran quant la dita madona dona Maria entrarà en la cambra, Muntaner Cròn., c. 3. Appareylen brandons per aquells encendre en la missa, Ordin. Palat. 67. No'ls leva que la secha lenya | no valga mes | que no la vert, que no val res | ni's pot encendre, Somni J. Joan 1604. S'axuga sa sanch, encén un xigarret, Ignor. 7. Ara el pare encén un mistet, Ruyra Parada 16. Per ext., a) Encendre foc: produir foc. Un dexeble de un philosoph encenia foch, Llull Felix, pt. i, c. 10. Un ventall de fust de encendre 'l foch, doc. a. 1485 (arx. Cúria Fumada de Vic). Encén el foc a la llar i recull aquet petit, Massó Croq. 165. Ni els encenguin focatèries davant ca-seua, Alcover Cont. 60.
|| 2. refl. Posar-se a cremar; començar a produir combustió. Per ço que'l foc s'encenés, Llull Blanq. 52. Magranes de certs materials compostes que stan sis hores en poder-se encendre, e com són enceses, com més aygua hi lancen, més s'encenen, Tirant, c. 10. Luquet e tea | és de chich foch, | e poch a poch | s'encén molt gran, Spill 10167.
|| 3. Causar ardor. Una pedra gran que sta sobre lo meu cap e'm crema e m'encén tot, Eximplis, i, 39. La lluentor y les coloraynes m'encenen la sanch, Vilanova Obres, xi, 207. Encén ses glassades entranyes de roca | lo foch del mitjorn, Llorente Versos, i, 51. Y l'ira ses galtes encenent-li, Collell Flor. 74. Encendre la sang a algú: ferlo airar, irritar-lo. Se li aurien encés les sangs am lo que l'ostaler li va dir, Massó Croq. 46. Una disputa que mos encendria sa sanch, Roq. 29. a) fig. L'esperit sant prech que mon cor ençena, Arnau March (Cançon. Univ. 325).
|| 4. fig. Incitar, inflamar. Los bons apagaven lo foch e los malvats l'encenien, Muntaner Cròn., c. 125. Satisfàs a la benevolença e la encens a amar-te, Eximenis, Terç del Crestià, 16 (ed. Balari). Ab la lengua formava paraules ensenent a combatre, Alegre Transf. f. 41. Mirauen-la tots, encenien-se de la sua amor, Curial, ii, 43. Tota passió és cert que més s'encena | en l'om suptil qu'en persona grossera, Auzias March, c. Aquesta gran magnificència... encendrà's en amor de aquell sobiran bé, Villena Vita Chr., c. 58. La guerra està encesa per tot aquest país, Lacavalleria Gazoph. Es que mouen questions y s'arriban a encendre, Ignor. 34. Quan la cosa s'animava i s'encenia de veres, Pons Llar 66. Encendre's el ball: animar-se, fer-se molt mogut.
    Loc.—a) Encendre un llum a Déu i un altre al dimoni: esser hipòcrita, fer obres bones i dolentes al mateix temps.—b) Esser allò de deixa'm encendre: esser una cosa extraordinària i molt plaent (Llofriu).—c) Com s'escolà de Petra, que encenia porros per candeles: es diu als qui per precipitació fan una cosa per una altra.—d) Mal aire us encenga!: improperi amenaçador. «Feis aquella coa endins | abans que l'amo no venga; | segau, mal aire us encenga! | ¿que us paguen de garrovins?» (cançó pop. Mall.).
    Refr.
—«Sa monja l'encén i es frare l'apaga»: es diu de la calor, que sol arribar al seu grau màxim per Santa Clara (=la monja) i sol començar a minvar per Sant Bernat (=el frare) (Mall.).
    Fon.: ənséndɾə (or., bal.); anséndɾe (occ., val.); ənsénrə (pir-or., or., mall.).
    Conjug.: segons el model prendre.
    Etim.: del llatí incĕndĕre, mat. sign.