DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCENSAR v. tr.: cast. incensar.
|| 1. Donar encens; dirigir el fum de l'encens (a un sant, altar, etc.). Com serà al encensar seran dos preueres o bisbes, Tirant, c. 80. Julià apòstata... féu encensar si mateix a chrestians, e quant l'agren encensat scarní d'ells, Eximplis, i, 148.
|| 2. fig. Perfumar. Amb la floreta roden que els encensava els peus, Atlàntida v. Els infants l'encensen fumant anís y cacau, Rosselló Many. 86. a) iròn., Donar mala olor, i especialment de ventositat corporal.
|| 3. fig. Lloar excessivament. S'axecan altres ídols..., los pobles los encensen, Maura Aygof. 66. Avui encensar una cosa per a denigrar-la demà, Puig Servitud 145.
    Fon.: ənsənsá (pir-or., or., bal.); ansensá (occ.); ansensáɾ (val.).
    Var. ort. ant.: ençençar (doc. a. 1725, ap. BSAL, xii, 90).
    Etim.: del llatí incensare, mat. sign. || 1.