DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCEPEGAR v. intr.
Ensopegar. L'ome qui pren peegada s'acorre e s'ajuda del peu on no encepega, Llull Cont. 143, 5. Consirós anava l'amic en les carreres de son amat, e encepegà e caec enfre espines, Llull Amic e amat, met. 36. Per cuyta de fugir cuytava's e encepegava o en pedres o en arbres, Reis Bret. 221. Lo cauall se fa mal en la juntura del peu detràs ho per encepegar ho per encontrar de la juntura en loch dur, Dieç Menesc. ii, 61 vo. Corríem contents, satisfets, enriolats, encepegant amb les pedres, Ruyra Parada 28.
    Fon.: ənsəpəɣá (Empordà, Solsona, Camp de Tarr., Mall.).
    Var. form. i sinòn.: ensopegar, empassegar.
    Etim.: probablement d'un verb llatí incĭppĭcare, mat. sign., literalment ‘topar amb una rabassa (llatí cĭppus)’: cf. Coromines, ap. BDC, xix, 30.