Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encerar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCERAR v. tr.
|| 1. Untar o cobrir de cera; cast. encerar. Una cuberta d'un drap encerat, Muntaner Cròn., c. 269. Lo cal fil sia tort e encerat e ben egual, Ordon. Bath. 103. Ligades les dents no fermes ab fil ben encerat, Cauliach Coll., ll. v, d. 1a, c. 2. Rinxolaria cabells, remullaria barbes, enceraria bigotis, Pons Auca 167. Fossen los ferros de les armes reals ab quatre puntes en lo broquet molt encerades ab cera gomada cascuna punta de la billeta, Tirant, c. 45.
|| 2. fig. Enganyar amb bones paraules (Empordà, Vallès, Camp de Tarr.); cast. engatusar, embaucar. «T'han ben encerat, noi!»«No et deixis encerar per aquests plagues!»
    Fon.:
ənsəɾá (pir-or., or., bal.); anseɾá (occ.); enseɾáɾ (val.).
    Etim.:
derivat de cera.