DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCERT m.
|| 1. Acte i efecte d'encertar; cast. acierto. «Ha estat un encert això de diferir la funció; avui hauria sortit malament». Jugar a l'encert: joc que consisteix a posar a certa distància un objecte fràgil i tirar-li pedres (Gandesa).
|| 2. Casualitat, coincidència (Tortosa, Maestr., Val.); cast. azar, casualidad. «Quin encert! Ara que vinc jo, te'n vas tu».
    Fon.: ənsέɾt (or., bal.); ansέɾt (occ., val.).
    Var. menys recomanable (castellanisme): acert.
    Etim.: derivat postverbal de encertar.