Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encertar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCERTAR v. tr.: cast. acertar.
|| 1. Fer una cosa amb tota conformetat amb el fi preestablert; fer-la bé. Si has encertat, ben teu serà tot el mèrit; del contrari, ningú més que tu 'n passarà la pena, Vayreda Sanch nova, 6. «Avui hem encertat l'arròs: ha sortit molt bo». Especialment: a) Fer arribar un cop o un objecte al punt precís a on l'agent volia dirigir-lo. «No has encertat el cop, aquesta vegada!»Ballaven les cartes. «Quin dia tinch!» se deya la Rossa, que no encertava una sola basa, Pons Auca 121.
|| 2. Ferir o tocar amb precisió un objecte determinat. Ab la ungla a'm arrapada la cara, que si m'agués encertat l'ull, quant mal me haguera fet!, Tirant, c. 218.
|| 3. Obrar bé, amb conformitat amb el fi proposat. Leuant aquest compte que si la encerta bé sta, e si la erra axí com féu l'altre dia..., Tirant, c. 249.
|| 4. Esdevenir-se una cosa per casualitat i amb relació a una altra cosa o acció. S'usa com a refl. i com a intr. M'encertavi sola a casa y vaig tenir una mala tentació, Caseponce Contes Vallesp. 178.
|| 5. Trobar allò que es cercava, entre coses incertes o dubtoses; endevinar, descobrir per casualitat. Escoltant-li es pols encerta totduna s'objecte ahont tenia posat es pensament, Roq. 27. Els orats les encerten, devegades, Picó Engl. 56. Prou ho encerta bé la Pona quan diu que és un carretó sense número, Pons Auca 80.
|| 6. Trobar, encontrar (Rosselló). Al corn d'un marge ensertem una nineta que fa mitja, Joanet Moliner (Rev. Cat. vi, 86).
    Loc.

Si l'encerto l'endevino, o Qui l'encerta l'endevina: es diu per indicar que es comença una cosa sense saber si s'acabarà o si tindrà mal èxit.
    Fon.:
ənsəɾtá (pir-or., or., bal.); anseɾtá (occ.); enseɾtáɾ (val.).
    Var. form.
(més moderna i probablement castellanisme): acertar.
    Etim.:
derivat de cert.