DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCETAR (ant. escrit també ensetar i ensatar). v. tr.
|| 1. Començar a gastar una cosa llevant-ne un tros (or., occ., val., bal.); cast. encentar. «Encetarem el pa». «Encara no hem encetat el formatge». Encetar una bóta: començar a treure'n vi. Encetar un ciri: començar a fer-lo cremar. Encetar una peça de roba: tallar-ne el primer tros. Una peça de drap malaqui encetada, doc. a. 1366 (Rubió Docs. cult. i, 210). Encontinent que lo cabrit sia ensetat haia a vendra lo cap del cabrit, doc. a. 1349 (Balari Dicc.) Un coster de carnsalada ensatat, doc. a. 1437 (Aguiló Dicc.). Molts ciris encetats, los quals son més de migs ciris, doc. a. 1578 (Est. Univ. xiii, 439). Tres bótes tinch ensetades | menos una que n'és agre, cançó pop. (ap. Bertran Cans. 155). Hai encetat una llauna de sardines as brou i una altra de botifarres, Ruyra Pinya, ii, 109. Encetar ametlles, avellanes, piyols, etc.: llevar-ne la clovella. Amb un dia ensata vint y cinch corteres de metles, Ignor. 69. Ves encetant y tirant un ou dins cada cubellet, Ignor. 71. Encetar una dona: desflorar-la. Lo creix aument | injustament | moltes lo prenen, | qui saben venen | ja encetades | e violades | al encartar, Spill 6877. Les viudes presenten lo quant les amaua | y en quant les tenia qui les encetà, Viudes donz. 266.
|| 2. Començar una feina o acció de certa durada; cast. encentar, empezar. Ensatar una matèria o un argument, Lacavalleria Gazoph. Encetar la conversa: començar a parlar amb algú. Encetar un assumpte: començar a tractar-ne. Indecisos a tots per encetar la conversa, Massó Croq. 175. Fingí no parar-hi esment y malavetjà encetar conversa ab l'altra fadrina, Galmés Flor 64. Encetar la posta: començar a pondre, fer el primer ou; fig., començar una tasca. Trob que per una cansó | no'm paga ensatar sa posta, Sarol Gloses 17. No cregues que estiga llest, que just t'he ensatat sa posta, Ignor. 13. Especialment, a) Iniciar una conversa (Mall., Men.). Damunt aquesta cosa que m'ensatau, Alcover Cont. 592. S'usa també com absolut o intr.: Tenim es capità ben tal qual; mos faria un bon favor si entrava a veure'l y li poria encetar des confessar-se, Alcover Rond. x, 59.—b) absol. En certs jocs, fer la primera sortida (Mall.).
|| 3. Llevar un tros de la pell o coberta exterior a un cos, i especialment a una persona o animal (or., occ., bal.); cast. escoriar, desollar. S'altre dia un ca encetà una anca a un ninet, Ignor. 43. Descalça amb los braços en creu i encetats i sagnosos los genolls, Serra Calend. folkl. 147. Tot caminant, del goç veu el coll encetat, Bergue Fables 79.
    Refr.—a) «Encetar per un ou, no ho val»: vol dir que no cal començar una feina si és massa insignificant (Men.).—b) «A Sant Martí, mata el porc i enceta el vi» (Cat., Val.).
    Fon.: ənsətá (pir-or., or., bal.); ansetá (occ.); ensatá (Bonansa); ensetáɾ (val.).
    Conjug.: regular. En el dialecte baleàric i a certes localitats del continent, les formes rizotòniques han canviat la vocal e en a (jo ençat, tu ençates, etc., en lloc de jo encet, tu encetes, etc.).
    Etim.: del llatí inceptare, ‘començar’.