Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encimbellar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCIMBELLAR v. tr.
|| 1. Posar al cim, a un lloc elevat; refl., Pujar a un lloc elevat; cast. encumbrar, encaramar. «Per què us encimbelleu, mainada?» (Ripoll). Germà Foc qui s'encimbella | tot ho cruix, tot ho esbrella, Riber Sol ixent 136. Calaís... d'una estrebada, a una roca s'havia encimbellat i veia el cel pregon, Carner Monj.27.
|| 2. Curullar, omplir fins més amunt de les vores del recipient (Empordà, Barc.); cast. colmar. «La cistella està encimbellada de fruita». El carro ben encimbellat de fòtils de totes menes, Víct. Cat., Ombr. 60.
    Fon.:
ənsimbəʎá (or.).
    Var. form.:
encimbrollar.
    Etim.:
derivat de cimbell.