DIEC2
DDLC
CTILC
BDLEX
Sinònims
CIT
TERMCATENCISADOR, -ORA adj.
Que encisa; cast. hechizador, encantador. Al costat de sa aimia encisadora | a la planella del Cadí davalla, Canigó ii. Deliris immortals de més sublim bellesa y encisador misteri, Costa Trad. fant. 179. Tench una flor primerenca | d'un recort encisador, Salvà Poes. 157.
Fon.: ənsizəðó (or., bal.); ansizaðó (occ.). La forma vulgar mallorquina és escisador [əʦizəðó], escrita sovint etcisador.