Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  enclavar
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCLAVAR v. tr.
|| 1. Ficar un clau o claus; subjectar amb claus; cast. enclavar, clavar. Per a lo rey en lo pal enclavar, Martínez 120. Quan, mans enclavades, moria en creu Nostre Senyor, Colom Juven. 157. Enclavar l'artilleria: (ant.) ficar un clau dins el fogó dels canons d'artilleria per impedir l'enemic de servir-se'n. L'artiller deu portar claus ab si per enclauar las peças del enemich y las pròpias en son cas, Barra Artill. 121.
|| 2. Ficar malament un clau o claus de ferradura en ferrar una bístia, de manera que li entren dins la carn i li fan mal; cast. enclavar. Si la bèstia se enclavarà, que la guaresca o la faça guarir a cost e messió sua, Mostassaf 51. Si lo cauall és enclauat convé fer-li cauar y netejar lo lloch del clau danyat y rentar-le-y ab bon vi fort, Agustí Secr. 182.
|| 3. Fixar un ormeig al fons de l'aigua amb pedres o ploms perquè el corrent no se l'emporti (Roig-Amades Pesca.).
|| 4. refl. Decantar-se el peix cap a una banda de l'ormeig, desequilibrant el pes i fent així més difícil la maniobra (Costa de Llevant, ap. Roig-Amades Pesca).
|| 5. refl. Enfonsar-se una barca de davant, anar amb la proa més baixa que la popa (Empordà). La barca corria a tall de rella, forategant i enclavant-se, Ruyra Pinya, ii, 121.
|| 6. Plantar els ceps d'una vinya (Llucmajor, Sencelles).
|| 7. Situar un edifici, població, etc., dins un territori determinat; cast. enclavar. Enclavar o enclourer una vila dins del terme de la sua senyoria, Lacavalleria Gazoph.
|| 8. fig. Enganyar, fer qualcú víctima d'engany (Val.); cast. clavar.
    Fon.:
əŋkləβá (or.); aŋklaβá (occ.); eŋklaβáɾ (val.); əŋkləvá (bal.).
    Etim.:
del llatí inclavare, mat. sign. || 1.