DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCLOURE v. tr.
|| 1. Ficar dins un lloc o objecte tancat; cast. encerrar. Deuen esser encloses les letres dins dos segels, Cost. Tort. I, iv, 9. Si algú per injúria enclou bestiar d'altre e'l fa morir de fam, ibid. III, xiii, 1. Encloyts-vos tots en vostres cases e no isque negun defora, Serra Gèn. 62. Si t'enclous dins lo monastir seràs amada per Jesucrist, Canals Carta, c. 67. Encavallo a mos genolls lo meu Benjamí, encloch en mos brassos a sos germanets, Oller Fig. pais. 72. Especialment: a) Enrevoltar els enemics privant-los el pas per a fugir. Prop de Tholosa enclohiren en un castell hun comte francès..., e lo rey atendà's aquí en torn del castell e assetià-lo, Desclot Cròn., c. 6. T'encaminas per la plassa del Àngel, y entre tu y el guàrdia forsosament teniu d'encloure-les, Vilanova Obres, xi, 190.
|| 2. Contenir, comprendre dins una cosa, dins una quantitat, etc.; cast. incluir, contener. E aquela mesquita que s'encloís dins la nostra partida, Jaume I, Cròn. 445. L'apercebiment humà és enclòs e termenat en est món, Llull Cont. 177, 20. Totes les sensualitats del cos són dintre les entellectuitats de la ànima encloses e termenades, Llull Cont. 320, 28. No gos vendre carnsalada nouella de porch més auant de XIIII diners, en los quals sie enclosa la imposició, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Posa tres peccats qui encloen en si tots los altres, Genebreda Cons. 171. Mentre som enclosos en los corsos, a necessària servitut som donats, Metge Somni, i. Com la vegueria de Besalú sia principal e dins de aquella se encloguen passades de cinquanta y vuyt parròquies, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 490). Li anà signant les mil sorpreses que enclohia tan rioler com esplèndit panorama, Pons Auca 307.
|| 3. Tancar, limitar amb cosa que clou; cast. cerrar. Castell et mur és enclòs enuiron per ço que hom no y pusca entrar, Llull Cavall. 24.
|| 4. Introduir, penetrar. O peus gloriosos, clavats sou en fust... E tant dins vosaltres lo clau vem encloure, Passi cobles 148.
|| 5. Agafar estretament entre dues coses molt acostades; cast. coger, atrapar. Un carruatge va encloure un nin, Roq. 21. Com si un pes l'hagués enclosa, Roq. 14. a) fig., en sentit immaterial: Agafar privant de la llibertat d'acció; cast. coger, pillar. Ells no s'esperan sa que tenim pensada fer an es primer que hey enclourem, Ignor. 17. «A's cap darrer me va absoldre | i me va donar billet; | jo t'assegur cert, fraret, | que no em tornareu encloure» (cançó pop. Mall.).
|| 6. refl. Reduir-se, resumir-se algunes coses en una sola. Sa festa popular d'avuy en dia, tot en gros s'enclou en lo de corre ets ases... com heu fan per totes ses viles, Ignor. 31.
    Fon.: əŋklɔ́wɾə (or., bal.); eŋklɔ́wɾe (occ., val.).
    Conjug.: segons el model cloure. En català antic existia també la forma encloir, conjugada segons el model partir (cf. encloesquen, forma que apareix en les Ordinacions Palatines de Pere IV).
    Var. form.: incloure; encloir (ant.).
    Etim.: del llatí vulgar *inclaudĕre, per includĕre, ‘tancar’, ‘incloure’.