DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCOBEIR v. tr.
|| 1. Prendre amb amor (Mall., Men.); cast. cobijar. «Jo per tu vaig avorrir | un jove qui bé em volia; | i ara, saps què pagaria? | Més d'un escut cada dia | que em tornàs encobeir» (cançó pop. Mall.). a) fig. Arc sublim... s'extén clar i profond, encobeint la terra, Riber Sol ixent 52. No poder encobeir algú o alguna cosa: no poder sofrir algú, alguna cosa; no poder-s'hi avenir (Men.).
|| 2. Preocupar, ocupar intensament; donar molt de treball, especialment d'orde intel·lectual (Eiv.). «Ella a s'altra part tenia | qui la feia encobeir» (cançó pop. eivissenca). «He estat gruixa (=molt) encobeït en sa preparació d'un discurs».
|| 3. Imbuir. Es protestants volen encobehir-mos idees noves, Ignor. 64.
    Fon.: əŋkoβəí (Mall.); əŋkuβəí (Men., Eiv.).
    Conjug.: segons el model partir.
    Etim.: probablement d'un verb llatí vulgar *incupĭdīre, ‘desitjar, estimar’.