Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encomanda
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCOMANDA f.
|| 1. Acte i efecte d'encomanar; comanda, encàrrec; cast. encargo, recomendación. Y tu, ja sabràs desfer-te'n de la encomanda? Meem! Què faràs?, Penya Mos. iii, 89. Especialment: a) Recomanació de l'ànima. Fassa la encomanda general per los vius y per los morts, Regla del P. Sant Francesc, a. 1614, pàg. 189.
|| 2. Dignitat de Comanador d'una Orde religiosa; territori o jurisdicció pertanyent al dit càrrec; cast. encomienda. Miquel Joan de Omedes... comanador de les encomandes de Térmens y la Espluga de Francolí, doc. a. 1550 (Miret Templers 579). Fra Guillem Brondo cavaller del orde de la sagrada casa o Hospital de St. Joan Hierosolimità, comanador de la encomanda de la vila de Torres de Segre, doc. a. 1681 (arx. parr. de L'Ametlla).
    Fon.:
əŋkumándə (or., men.); aŋkomándɛ (occ.); eŋkománda (val.); əŋkomándə (mall.).
    Etim.:
derivat postverbal de encomanar, amb conservació de la d llatina de commendare.