DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCONGIT, -IDA adj.
|| 1. Retret, oprimit com sota un pes o entre coses que l'estrenyen; cast. encogido. «Camines molt encongit; que no estàs bo?»Era un magatzem vell, esquerdat, encongit, Pons Auca 242. Un rebost encongit sota el revolt de l'escala, Víct. Cat., Ombr. 29.
|| 2. fig. Mancat d'energia espiritual; cast. encogido, tímido. Vaig avansar tres passes encongit per aquell reculliment dolorós, Oller Fig. pais. 207. Vaig empendre la marxa... encongit de cor i amb l'aprehensió... d'haver-hi als meus passos quelcom de profanador, Ruyra Parada 24.
    Fon.: əŋkuɲʒít (Barc.).
    Intens.: encongidet, -eta; encongidot, -ota; encongidíssim, -íssima.