Diccionari Català-Valencià-BalearB
Cerca inici
endarrere  endavantcerca
Introducció al Diccionari  Bibliografia  Explicació de les Abreviatures 
veure  encontinent
DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCONTINENT
|| 1. adv. Tot seguit; en el temps immediat; cast. en seguida. L'abadessa deia a Natana si vulia encontinent reebre l'àbit, Llull Blanq. 20. E quant ne hac dos mília, encontinent ne volch hauer més, Llull Felix, pt. i, c. 2. Manam-vos expressament que encontinent liurets la dita casa, doc. a. 1419 (Bofarull Mar. Cat. 95). Quant serà presa la llet se ha de posar encontinent al colador o estampa perque se escólia, Agustí Secr. 152.
|| 2. conj. Tot seguit; cast. en seguida. Lo senyor de la nau deu pagar los mariners encontinent que ells seran tornats, Consolat, c. 139. Encontinent que el comte fo tornat, Muntaner Cròn., c. 32. Encontinent que hagué tocats los ossos de aquell, Metge Somni i.
    Fon.:
əŋkuntinén (or.).
    Etim.:
del llatí in continenti, mat. sign.