DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

1. ENCORBAR v. tr.
Donar curvatura; fer corb; doblegar; cast. curvar, doblar. Lo servent... mès tot son coltell per la paltrina del cavaller..., mas al encorbar que's féu a fer aquell colp, altre cavaller francès li fo vengut de la part d'amunt, Desclot Cròn., c. 159. Les tues mans sequen, los peus teus sien ranchaylosos e detràs sien encorbats, Cost. Tort. IX, xxx. La vergella qui és en lo verger... la qual si és dreta e la volets encorbar, e puys la lexats, tornar-se'n-ha a la sua dretura, Genebreda Cons. 113. No és ora en lo dia que de vós no li membre, e nulls temps ou vostre nom que no encline lo cap encorbant lo genoll, Curial, ii, 70. Jo viu com encorves ton front entristida, Llorente Versos, i, 62.
    Fon.: əŋkuɾβá (Barc.); eŋkoɾβáɾ (Val.); əŋkoɾβá (Palma).
    Var. ort. ant.: encurvar (Albert G., Ques. 26 vo).
    Sinòn.: corbar, doblegar.
    Etim.: del llatí ĭncŭrvare, mat. sign.

2. ENCORBAR v. tr.
Posar les corbes a una roda de carro o d'altre vehicle (Igualada).
    Etim.: derivat de corba.