DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCORDAR v. tr.
|| 1. Posar cordes; guarnir de cordes; cast. encordar, ensogar. Especialment: a) Guarnir de cordes un instrument de música. Serà-us la creu arpa, essent encordada | ab venes e niruis del cos diuinal | sonar-l'a en vos ab fe concertada, | la vostra veu dolça, Passi cobles 98.—b) Lligar amb cordes (Empordà, Gir.). Tal tenia lo matràs per spadar, | y lo garrot per encordar | pastell y sacha, Coll. dames 552.—c) Embogar; posar bova o trena d'espart a una cadira per formar-ne el seient (Tortosa, Maestr., Cast., Val., Alcoi, Eiv.). No faltarien les cadires encordades, Bol. Dim. 15.—d) Encordar la baralluga: caragolar a la baldufa el cordill per fer-la ballar (Gandesa).—e) Fer el taló de l'espardenya; posar-hi els fils corresponents o passades, abans de travessar-lo (Arbúcies, ap. Aguiló Dicc.).—f) refl. Fer-se un séc en la pota dels cavalls, si, en ferrar-los, se'ls lliga amb una corda ordinària de cànem en lloc de la corda fluixa; fer-se coix el cavall d'aquell peu on han lligat la dita corda (Puigcerdà). «Aquest cavall és encordat».
|| 2. refl. Entumir-se (Ferrer Parpal Dicc.). Encordar-se el ventre: romandre com nuat, mancat de funcionament (Mallorca). «Tenc es ventre encordat» (Palma, Manacor). «En encordar-se es ventre, em fa passar una pena de moros» (ibid.).
|| 3. refl. Abitlar-se; romandre com aturat de sentits; no veure-hi ni sentir-hi (Mall.).
    Fon.: əŋkuɾðá (or., men., eiv); aŋkoɾðá (occ., Maestr.); eŋkoɾðáɾ (val.).
    Sinòn.:— || 1, cordar.
    Etim.: derivat de corda.