DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCORDILLAR v. tr.
Posar cordills; guarnir o lligar amb cordills; cast. encordelar. «Els nois encordillen la baldufa». Encordillar un pinte: penjar els cordills que lliguen la part inferior de cada lliç amb la seva calca corresponent, en el teler mecànic (Pons Ind. text.). Els peus descalços... tots encordillats de venes rebotides, Víct. Cat., Cayres 176.
    Fon.: əŋkuɾðiʎá (or.); aŋkoɾðiʎá (occ.).
    Sinòn.: encordellar, cordellar.
    Etim.: derivat de cordill.