DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCORRALAR v. tr.
|| 1. Tancar dins el corral; cast. encorralar, acorralar. Donam licència al dit Guillem moge que a massió del dit bestiar puxa aquell encorralar, doc. a. 1399 (BSAL, xxiv, 69). Qui tenga bestiar menut o gros, serà tengut d'encorralar aquell, e sia encorralat com lo seny del ladre tocarà, Mostassaf 264. A Bartomeu Soler, scolà, per tocar la squella del encorralar lo bestià, doc. a. 1503 (Hist. Sóller, ii, 299). Van a pas de bou si no estan encorralades, Ignor. 63.
|| 2. Enrevoltar persones o animals dins un espai reduït impedint-los la fuita; cast. acorralar. Encorralem les ovelles | dins aqueix comellar fosch: | cap amunt les farem córrer, | essent orades com són, Costa Agre terra 109.
    Fon.: əŋkurəlá (or.); aŋkoralá (occ.); eŋkoraláɾ (val.); əŋkorəlá (mall.); əŋkurulá (men.).
    Var. form.: encorrolar, forma menorquina produïda per assimilació vocàlica.
    Etim.: derivat de corral.