DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCRESPAR v. tr.
|| 1. Crespar; fer cresp; cast. encrespar, erizar. Puix ja sta rompuda, bé pot encrespar-se, Viudes donz. 261. Dissecant la substància del cabell encrespa e rulla, Albert. G., Ques. 62. Entre espessa polsaguera | encrespen la cabellera | los blanchs cavalls de la mar, Costa Poes. 83.
|| 2. fig. Alçar per damunt la superfície normal; agitar, exaltar (les passions, etc.); cast. encrespar. Arreu les ones encrespen | com a crins de color blanc, Costa Trad. 101. L'orga hi encrespa demunt | ses notes brillants que munten, ibid. 75. Encrespar-se: irritar-se molt.
    Fon.: əŋkɾəspá (or., bal.); aŋkɾespá (occ.); aŋkɾespáɾ (val.).
    Var. form. i sinòn.: crespar.
    Etim.: derivat de cresp.