DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCREUAMENT m.
|| 1. Acte i efecte d'encreuar; cast. cruce, cruzamiento. Va promoure un xervascat de rialles i encreuament de xances barrejades amb alguns confits, Scriptorium, n.o 57.
|| 2. Lloc on s'encreuen dos camins, ratlles, etc.; cast. cruce. Els quatre cantons del carrer de ses Roques formats per l'encreuament ab lo carrer de la Mar, Galmés Flor 55.
    Fon.: əŋkɾəwəmén (Barc.); eŋkɾewamént (Val.); əŋkɾəwəmént (Palma).
    Sinòn.: creuament.