DIEC2  DDLC  CTILC  BDLEX  Sinònims  CIT  TERMCAT

ENCREUAR v. tr.
I. || 1. Posar en forma de creu; cast. cruzar. Per què estau vós de aqueixa manera en los brassos encreuats?, Lacavalleria Gazoph. Caient a bocins aqueixa adorable creu, féu plantar-n'hi una de nova feta de dos abets encreuats, Verdaguer Exc. 85. Les dones s'asseien encreuant les cames, Ruyra Pinya, i, 48. Encreuar-se de braços: posar-se mans aplegades, sense fer res. En Manel y la Pepeta, aparellats encara, s'encreuaren de brassos, Pons Auca 66. a) refl. Trobar-se dues coses i travessar-se formant com una creu. Aquests dos camins se encreuen, Lacavalleria Gazoph.
|| 2. refl. Passar dues persones, vehicles, animals, etc., un en direcció contrària de l'altre i coincidint en un punt determinat de llur trajecte; cast. cruzarse. Un senyor petit... que s'encreuava ab mi molt sovint, baxant ell y pujant jo les escaletes, Oller Llapis ploma, 58. S'encreuaren en silenci dues mirades pietoses, Oller Pil. Pr. 339.
|| 3. Fer una creu damunt una cosa. Encreuar una terra: llaurar-la en dos sentits, un perpendicular a l'altre (Conca de Tremp). a) Jugar a encreuar: joc de nenes, que consisteix a fer córrer amb els dits dues agulles de cap i procurar que una vagi a col·locar-se damunt una altra (Empordà).
|| 4. fig. Barrejar dues races o espècies d'animals per l'ajuntament de pare i mare diferents; cast. cruzar. «El meu gos és encreuat de llop».
II. Posar a la creu; cast. crucificar. Surt del temple la processó..., per la pietosa vila passa Jesús encreuat, Ramis Clar. 95.
    Fon.: əŋkɾəwá (or., men.); aŋkɾewá (occ.); eŋkɾewáɾ (val.); əŋkɾəvá (mall.).
    Var. form.: encroar.
    Sinòn.: creuar, encreuellar.
    Etim.: derivat de creu.